Parem una estona

Fixeu-vos amb el pi enorme de la foto, que encara que ha pres la decisió de descansar, doncs està sec, es manté magnànim i aguantant les inclemències del temps, ell segueix en peu esperant i mantenint-se.

Quan estem en situacions extremes, la nostra actitud natural és agobiar-nos evidentment, pensem com serà el nostre futur, recordem el passat, el que portem arrastrant o aquells temps que eren millors (la sensació de que hem perdut alguna cosa, diríem que és similar a que s’ens trenquen les branques…)
Ens oblidem del temps present, l’aquí i l’ara. Passem pel camí de la nostra vida sense prestar atenció al moment actual, quan el present es la base tan del passat com del futur.

Us convido a parar el vostre dia a dia, durant uns minuts, i prestar atenció a sentir com respirem, a mirar al nostre entorn, i veure que tenim realment, a escoltar el nostre cos físic, que ens fa mal, com estem realment?

Aquí és fàcil que ens centrem amb tot allò que va malament, però realment no podem fer res per millorar-lo? Pensem si alguna de les coses que ens passen, tenim a les nostres mans la manera de que sigui millor i actuem i si no veiem res que podem fer, llavors ens convertim amb l’arbre, i deixem fluir, agraint el que tenim, el respirar, el viure, ens posem musica animada que ens agradi, o ens fem un bany, o comencem a llegir un llibre o si podem ens posem alguna pel•lícula divertida que ens entretingui i deixem la feina durant una estona de costat, gaudint del moment, de l’aquí i ara, si ens acostumem poc a poc a fer-ho, sense donar-nos compte començarem a veure el nostre entorn i la nostra vida d’una altra manera millor.