Les nostres aigües internes

Un vespre, des de l’altitud d’un acantilat de Menorca, veient i sentint la força de les aigües del mar, observeu la foto i que sentiu?
Les nostres pròpies aigües internes, les nostres pròpies emocions, amb els seus moviments, són temps que les tenim remogudes,
esperant a que arribi el moment que es tranquilitzin, però que es la vida? Un mar d’emocions?

Assumim i acceptem les nostres pròpies, i busquem en el nostre interior com assimilar millor el nostre entorn, tasca gens fàcil però coneixent-nos millor i observant com sentim podem aconseguir-ho, reforçarnos com éssers i acceptem-nos com som amb les nostres virtuts
i els nostres defectes estarem avançant en reforçar la nostra essència.

Sigui cert o no tot són opcions on tenim la llibertat descollir que ningú us imposi el que heu de ser o el que heu de sentir.
Que sigueu feliços!!!! ????